conclusions

A continuació, per tal de finalitzar les meues reflexions sobre l’obra de Montserrat Roig, faré una mena de conclusions a les quals he arribat gràcies a la lectura i la posterior anàlisi del llibre al blog i al treball.

Digues que m’estimes encara que sigui mentida, com he dit a les entrades anteriors, és una obra que m’ha fet adonar-me’n dels trets bàsics de l’assaig.Gràcies a ella, he après  a reflexionar sobre una nova forma d’assaig, desconeguda per a mi. (A base de notes preses per l’autora a través de les quals fa les seues argumentacions).D’altra banda, m’ha fet pensar en nombrosos temes i alhora, he pogut fer les meues pròpies reflexions i conclusions.

Però el més important és que m’ha obert les portes a les lectures d’assaig. Habitualment, acostume a llegir novel·les, però la nova visió de l’assaig que m’ha aportat l’assignatura i les obres llegides, faran que adopte una nova postura respecte al gènere. Així doncs, a partir d’ara hem plantejaré llegir més obres assagístiques,ja que se que aquet tipus de lectures m’enriquiran culturalment.

Finalment, també he d’esmentar que considere que la realització d’aquest blog és molt positiva per a l’alumnat, perque en ell podem expressar aquells sentiments que ens ha succitat l’obra.

Add comment 15 gener 2010

l’assaig com a gènere literari

-Gènere en prosa, generalment breu, que aborda d’una manera lliure i no especialitzada els problemes més diversos amb voluntat de creació literària – (definició del diccionari de l’I.E.C).

Efectivament, l’assaig és un gènere literari, el qual ha estat conreat per nombrosos i importants escriptors de la literatura catalana.(Joan Fuster, Josep Pla, Montserrat Roig, Maria Manent, Pere Gimferrer…)

L’assaig constitueix un cas paradigmàtic pel que fa a la problemàtica dels gèneres literaris. I és que l’assaig és literatura de no-ficció, sovint confosa, ja que es situa entre l’àmbit literari i filosòfic. A més a més, les cassificacions de l’assaig solen ser insuficients per tal de donar compte de la complexitat del gènere. Tot i això, podem trobar una sèrie de marques textuals i estratègies editorials que ens ajudaran a delimitar amb tota la claretat algunes de les formes de l’assaig.

És ben cert que l’assaig pot presentar moltes formes diverses i totes elles són encabides dintre del gènere ja que poseeïxen els seus trets principals.

Diverses formes d’assaig: dietaris, epistolaris, diaris, aforismes, articles d’opinió, assaig polític, social, cultural etc.

Finalment, i ara que ja he après aspectes que no coneixia sobre l’assaig, me’n he adonat que, les obres assagístiques  sempre desperten el teu pensament, i succiten les teues pròpies emocions.

Add comment 14 gener 2010

hem assolit els trets de l’assaig

Sembla que fa dos dies que vam iniciar el curs acadèmic 2009-2010 i en canvi, el ben cert és que aquest primer quatrimestre  ja està finalitzant. I és que, realment, el temps transcorre ràpidament. Ara bé, considere que a mesura que el temps passa, nosaltres aprenem i evolucionem paral·lelament amd ell (i amb la mateixa rapidesa).

Així doncs, intente reflexinar sobre l’assignatura d’assaig i pense en els conceptes teòrics que hem estudiat. Realment els he assolit? Considere que sí, i ho dic satisfeta i convençuda.

Sovint, es te la creència que els alumnes sols estudiaran i aprendran si realitzen un examen, habitualment escrit. En canvi, el sistema d’avaluació d’assignatures com assaig fa que ens adonem que un examen no ho és tot. Demostra que l’alumne és capaç de treballar pel seu compte i assolir tots els coneixements explicats a classe.

Gràcies a les explicacions fetes a classe sobre la matèria, i sobretot a les lectures obligatòries de classe, he pogut constatar, des del punt de vista de J. Pla o Montserrat Roig, els trets essencials de l’assaig.

Add comment 14 gener 2010

la condició de la dona

Al llarg de l’obra “Digues Que M’estimes Encara Que Sigui Mentida”, l’autora fa sovint referències i al·lusions a les dones,i més concretament, a la situació de la dona respecte a l’home o a les dones escriptores.

És ben cert el fet que, durant anys, les dones hem estat supeditades als homes i injustament considerades inferiors. Per aquest motiu, l’autora reflexiona sovint sobre les dones i es mostra, sincera i activament, feminista.

Parla de les escriptores d’abans, les quals tans sols podien sentir-se com “dones que escriuen”. Aquest fet ocorria perque la seua literatura era considerada al marge de la dels escriptors.

Avui en dia, gràcies tantes dones com Montserrat Roig, nosaltres estem aconseguint aquella ilusió de ser lliures i iguals.

Hem demostrat que sóm capaços de realitzar qualsevol treball amb les mateixes condicions que qualsevol home. Per aquest motiu continuarem lluitant pel somni de ser iguals, homes i dones, a tots els llocs del món.

Add comment 13 gener 2010

l’ofici d’escriure

Montserrat Roig reflexiona constantment sobre l’ofici d’escriure. L’autora afirma al capítol “els ulls de la ment”, que l’escriptor/a te la capacitat de fixar-se, per tal després de recordar i posteriorment poder transmetre en la seua literatura al lector tot allò que s’hi vol expressar.

L’autora diu que el seu ofici d’escriptora és compromés perque sovint, els escriptors s’han d’enfrontar amb qüestions realment difícils de contestar, com be poden ser: per què els escriptors escriuen? com ho fan?

Aquests són plantejaments queden en l’aire, però jo considere que cadascú troba, en un moment donat i en una situació precisa, la seua font d’inspiració.

Add comment 12 gener 2010

El plaer de llegir

Llegir és, per a moltes persones, un gran plaer. A més a més, si realment t’agrada allò que llegeixes, perque ho has escollit així, aquest plaer acaba convertint-se en un vici insaciable.

M’agrada llegir, i em considere, com Montserrat Roig, una lectora indisciplinada. M’agrada llegir quan puc, quan tinc temps lliure, quan estic avorrida, quan m’avellix o be quan necessite saber com continua la història de la novel·la que he començat.

Realment, considere que la lectura ens enriqueix en molts aspectes i que hem de saber traure profit de qualsevol obra que llegim, siga quin siga el seu gènere literari.

Add comment 12 gener 2010

primeres impressions

Quan vaig escollir l’obra, havia llegit que era un recull d’anotacions de l’autora on aquesta feia les seues reflexions sobre aspectes essencials per a ella com la vida, la pàtria o els llibres. Així doncs, vaig pensar que segurament, m’agradaria poder reflexionar i indagar sobre aquest temes.

Posteriorment, després d’haver llegit l’obra, considere i afirme que la lectura de ” Digues Que M’estimes Encara Que Sigui Mentida”, ha estst una lectura molt profitosa i enriquidora en molts aspectes. Definitivament, m’ha fet constatar diferents trets de l’assaig i reflexionar sobre diferents temes com la ciutat natal, la posició de la dona o la nostra llengua.

Add comment 12 gener 2010